Conegut també com el Xalet Fossas és un edifici modernista que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L’edifici va ser projectat el 1908 i construït el 1924 pel mestre d’obres Miquel Fossas. Destacar les ceràmiques i pintures de l’exterior al costat d’elements neoromàntics situats a la part posterior de l’edifici. Actualment s’hi fan actes culturals.

L’edifici de l’Hospital de Campdevànol és obra de Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí, amb qui va treballar a la Sagrada Família, a la casa Batlló i el Parc Güell. Té una façana i un vestíbul de gran interès arquitectònic i és una mostra excepcional d’arquitectura modernista a la comarca. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Edifici ubicat a la carretera de Gombrèn, que va acollir l’escola del municipi des del 1932, en plena època de la República. L’arquitecte va ser Josep Riera Reguer. El 1934, ja en Segona República, es va ampliar. Va ser inaugurada pel president de la Generalitat, Lluís Companys.

Església neoclàssica tardana aixecada entre el 1885 i el 1890. Consta d’una nau amb dos passadissos formats per la unió de les capelles laterals. El tret més característic és l’esvelt campanar, de 46 metres, obra de l’arquitecte Josep M. Pericàs.

L’església de Sant Cristòfol data del 1718, per tant, té més de 300 anys. Va ser l’església parroquial fins a final del segle XIX, quan es va construir la que hi ha al centre del poble. L’edifici, que recentment s’ha recuperat, té una nau i capelles laterals, un petit campanar i la rectoria adossada. Va tenir culte fins al 1885.

L’església de Sant Llorenç apareix en el registre de parròquies del Bisbat de Vic des de l’any 1075, està ubicada prop de la carretera de Gombrèn. De la primitiva església romànica només en resta el campanar i part dels murs, ja que l’edifici va patir una greu destrucció al segle XVII. Està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L’església de Sant Pere d’Aüira és coneguda des de l’any 1150. L’edifici actual va ser reconstruït a principi del segle XIII i consagrada el 6 de juny de 1235, pel Bisbe de Vic, Bernat Calvó. Està ubicada en un paratge de gran bellesa natural.

L’ermita de Sant Grau es troba ubicada sobre un turó a 957 metres d’altura, des d’on es domina les colònies de Molinou, Pernau i l’Herand, i també hi ha unes bones vistes sobre Campdevànol. La primera notícia escrita que se’n té és de l’any 1914.

Sant Quintí de Puig-rodon és una antiga parròquia de Campdevànol, situada a la serra de Sant Marc a 1.122 metres d’altura. La parròquia va ser una donació que va fer el comte Bernat II de Besalú al Monestir de Ripoll, i el 1096 va passar a formar part de la baronia del monestir. L’església és un edifici romànic del segle XII.

Parròquia rural de Campdevànol, situada originàriament a l’extrem nord-oriental del terme. Hi queden restes dels masos de Sant Martí de Dalt i Sant Martí de Baix. El 1619 es va construir l’església actual, a la part baixa del terme.

Situada davant de l’església parroquial, es tracta d’una creu treballada, amb braços rectilinis amb ornamentacions típiques del gòtic del segle XV. Originàriament estava ubicada al barri de la Creu, però després de restaurar-la es va posar a l’emplaçament actual.

Pont situat sobre el riu Freser, a la sortida del municipi i en direcció Puigcerdà. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La part romànica del pont data del segle XI. El pont formava part de l’antic camí ral que anava de Ripoll a la Cerdanya. Abans de construir-se la carretera de Barcelona a Puigcerdà, el pont de la Cabreta era pas obligat de tots els vianants que es dirigien a la Cerdanya.