Fauna i Flora

La vall d’Estiula és rica en espècies de flora i fauna que, si aneu amb silenci i amb els ulls oberts, podreu observar fent vida en el magnífic entorn del Torrent de la Cabana.

Fauna

Quan passegeu pel Torrent de la Cabana, en silenci i amb els ulls ben oberts, podreu topar-vos amb alguns dels animals que hi viuen. Els pins, els roures, les flors, els fruits, l’aigua o les pedres els són las casa o l’aliment. Per això, quan caminem per aquest espai, ho hem de deixar tot tal com ho hem trobat, respectant l’hàbitat d’aquestes espècies.

Les Aus

Mosquiter pàl·lid
Phylloscopus bonelli

Mallerenga petita
Periparus ater

Bitxac comú
Saxicola rubicola

Merla d’aigua
Cinclus cinclus

Tallarol de casquet
Sylvia atricapilla

Els Amfibis

Gripau comú
Bufo spinosus

Granota verda
Pelophylax perezi

Tòtil
Alytes obstetricans

Els Mamífers

Conill de bosc
Oryctolagus cuniculus

Ratolí lleonat
Apodemus flavicollis

LLebre comuna
Lepus europaeus

Les Papallones

Escac ibèric
Melanargia lachesis

Saltabardisses europea
Pyronia tithonous

Els Rèptils

Sargantana roquera
Podarcis muralis

Flora

El Torrent d’Estiula, popularment conegut com a torrent de la Cabana, és un riu alpí de muntanya, envoltat d’un característic paisatge de pi roig i prats subalpins, amb plantatge i espunidella.

Pinedes de pi roig

El pi roig (Pinus sylvestris) es diferencia dels altres pins pel color taronjós de les seves branques joves. Floreix al maig i al juny amb una flor inconfusible: la pinya. Comparada amb altres pins, és una pinya petita, igual que les seves fulles, que són les més petites d’entre tots els pins. Trobem els pins silvestres o pi roig en zones muntanyoses, per sobre dels 1000 metres, i els podem detectar de seguida fixant-nos en la seva copa, de forma cònica. Les pinedes de pi roig són poc resistents a grans incendis per la seva baixa capacitat de regeneració i també molt sensible a la sequera. La seva fusta és molt preciada, la podem veure, per exemple, com a bigues de les construccions del segle XX.

Prats calcícoles

Prop del riu trobem també prats e sòl calcari, on hi creixen plantes herbàcies com el peu de lleó (Alchemilla flabellata), plantatge mitjà (Plantago media), espunyidella groga (Galium verum) o calcida de prat (Cirsium acaule). En aquests prats hi pasturen vaques, ovelles i cavalls. Les últimes dècades ha disminuït la càrrega ramadera i això afavoreix que poc a poc els prats vagin enriquint la flora que hi creix. Els prats de pastura, però, formen part del paisatge del Ripollès i com a visitants és important respectar els espais agraris i ramaders.

Rouredes de roure martinenc

El roure martinenc és el segon arbre més present al municipi de Campdevànol, seguint el Pi roig. És un arbre de copa oberta i desordenada, que pot arribar a fer uns 20 metres. Sovint tenen un tronc torçat, i de color gris. Les fulles del roure tenen el marge ondulat, i els fruits són els característics aglans, que serveixen d’aliment a ratolins i porcs senglars.